19.09.25 a les 19.30 h – Inaugurem tres noves exposicions temporals
Inauguració 19.09.2025
El batle de Palma i president de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Sr. Jaime Martínez Llabrés, es complau a convidar-vos a la inauguració de les noves exposicions temporals.
Programa:
19.15 h – Recepció d’autoritats i públic general.
19.30 h – Benvinguda institucional.
19.45 h – Visita comentada a les autoritats a càrrec dels artistes.
20.30 h – Visita lliure a les exposicions i còctel als jardins amenitzat per un trio de jazz en directe.
22 h – Cloenda de l’acte.
* Informació rellevant: la Fundació disposa de pàrquing gratuït, però les places són limitades. De 19 a 22.30 h s’oferirà un servei de transport gratuït que connectarà l’Aparcament Dissuasiu de Marivent (Avinguda de Joan Miró, 227B, Ponent, 07015 Palma, Illes Balears) amb la Fundació.
Utopía del Lodo y Sashimi de Bruma – Grip Face
19.09.25 – 23.03.26 / Espai Cúbic
Utopía del Lodo y Sashimi de Bruma és una instal.lació immersiva de Grip Face que reflexiona sobre el present bèl•lic global, amb especial atenció als efectes devastadors de la guerra sobre la població civil i la infància. Sense fer una declaració explícita, l’obra transmet un clar missatge pacifista i antibel•licista mitjançant recursos simbòlics i visuals colpidors.
La instal.lació està formada per dotze escultures suspeses —màscares subjectades per cordes d’espines— disposades seguint la forma del símbol de la Unió Europea. Aquesta configuració no és casual: qüestiona la identitat pacifista del continent europeu i el seu paper dubtós davant els conflictes armats. Les màscares, figures fragmentades i de caràcter ambigu, evoquen presències silencioses i espectrals que alhora poden ser llegides com a avatars de resistència o com a amulets protectors.
Grip Face s’inspira en notícies de bombardejos en parcs infantils a llocs com Gaza o Ucraïna, i fa servir el gronxador com a element simbòlic per subratllar la fragilitat de la infància en temps de guerra. Aquests columpis, immòbils i penjats d’espines, converteixen l’espai en un escenari inquietant, on la teatralitat esdevé metàfora del camp de batalla i on la quietud comunica una tensió latent.
Amb aquesta proposta site-specific, l’artista transforma l’Espai Cúbic en una instal•lació que convida a una contemplació pausada i crítica sobre la identitat europea, la memòria col.lectiva i la fragilitat de la pau contemporània.
La Biblioteca – Stella Rahola Matutes
19.09.25 – 23.03.26 / Espai Zero
Mitjançant peces instal.latives i escultòriques Stella Rahola Matutes aborda la creació de llocs i trobades situacionals que rescaten materials residuals concrets. La impossibilitat de reutilització d’aquests materials, degut a certs contextos polítics, fan que es situïn en un llindar. La Biblioteca és una exposició que desplega més de 2.000 peces de descart de vidre borosilicat que l’artista ha anat recollint en diferents tallers de Catalunya.
El vidre borosilicat és un vidre resistent i ultra clar que precisa de temperatures més elevades que el vidre comú per poder-lo fondre. Aquest aspecte, juntament amb el fet de que és un material que exclusivament pot treballar-se manualment (sense possibilitat de mecanitzar o industrialitzar), suposa un lligam íntim i obligat amb l’artesania. Tenint en compte la crisi de les produccions manuals en les societats post-capitalistes, no subsisteixen prou tallers perquè hi hagi suficient descart d’aquest material. Aquest fet, impossibilita l’existència d’una planta de fusió d’aquest vidre per retornar-lo al seu cicle de producció. Les peces de descart de vidre borosilicat no es pot reciclar i estan en una situació de suspens.
El vidre borosilicat és un material que es destina a l’elaboració de components per laboratori: provetes, ampul•les, serpentins.. Es tracta d’instruments base per a la investigació i pel coneixement científic. Però per arribar-hi, i tal i com s’ha dit, es necessita del coneixement corporal. Aquest camí estricte, en què per arribar a la ciència (un tipus de coneixement molt més intel·lectualitzat) sigui necessari prèviament una destresa manual, situa com a crucials les capacitats de les mans i el cos, invertint la jerarquia del coneixement. Interrogant-se de manera física sobre les possibilitats del fer, l’Stella explora un acostament dilatat i empàtic per tal de revisar la relació amb la nostra cultura material.
La màscara habitada – Mabi Revuelta
19.09.25 – 23.03.26 / Auditori i hall -1
Un dia, Joan Miró va penjar una fotografia de la Màscara de Warka sobre una de les parets de Son Boter. L’havia retallat de la revista Arts & Loisirs del 19 de febrer de 1966. Aquesta màscara sumèria, realitzada en pedra blanca, data aproximadament de l’any 3300 a.e.c. i és una de les primeres representacions plàstiques precises d’un rostre de dona.
La màscara habitada narra el diàleg còmplice entre dos personatges que es troben a Son Boter. Joan i Ninna recorren l’estudi més màgic de Joan Miró iniciant el seu propi viatge mític per les habitacions de la casa. Són presències en un estat de consciència suspesa que, amb una saviesa misteriosa, ofereixen la seva visió generosa al món.
La interpretació és a càrrec de la ballarina de dansa contemporània Pilar Andrés (Ninna), acompanyada de les veus de Gabriel Ocina (Joan) i Ena Fernández (Ninna). Al costat d’ells, l’artista elabora una original narrativa projectada entre els límits de la dansa, el cinema, la fotografia i l’escultura.
La màscara habitada forma part d’una sèrie d’assajos audiovisuals iniciats per Mabi Revuelta durant la seva estada en l’Acadèmia d’Espanya a Roma. Aquestes pel·lícules, realitzades en 2023 i agrupades sota el títol de La stanza dipinta (L’habitació pintada), es van rodar en parcs arqueològics com la necròpoli etrusca de la Banditaccia (Cerveteri) o la Vila dels Misteris i la Vila di Poppea (Pompeia). En elles, es reflexiona sobre el patrimoni arqueològic, el llegat artístic de les pintures murals i l’exploració poètica dels espais que les contenen.
