Fundació Miró


CICLE DOCUMENTAL INÈDIT: POSTCARDS & MEMORIES. JOSEP PLANAS I MONTANYÀ I 2 SONS OF CATALONIA: JOSEP LLUÍS SERT & JOAN MIRÓ



Postcards & Memories. Josep Planas i Montanyà (2017)
Cesc Mulet i Pablo Bujosa Rodríguez. La Perifèrica i Alè Produccions
Dimecres 21 de juny. 20 h
Auditori de la Fundació (99 persones)
Gratuït

2 Sons of Catalonia: Josep Lluís Sert & Joan Miró(1977/ 2013 ed.)
Robert Gardner. Studio7Art
Dijous 27 de juliol. 21 h.
Pati Taller Sert (90 persones)
Gratuït


Els documentals s’inclouen dins la programació de commemoració del 25è aniversari de la institució i suposen dues estrenes a nivell internacional

La relació personal entre Joan Miró, el fotògraf Josep Planas i Montanyà i l’arquitecte Josep Lluís Sert varen ser notòries pels fruits que varen donar. El fotògraf va ser un dels testimonis fotogràfics de l’artista i Joan Miró va dedicar-li una obra pictòrica, que s’exposarà a la nova mostra “Miró mai vist”. Amb l’arquitecte Sert es van conèixer a principi dels anys 30 i des de llavors van teixir vincles personals i professionals, consolidats per les seves inquietuds comunes, en especial per la seva voluntat d’integrar art i arquitectura. De fet, tant el Taller Sert de la fundació mallorquina com la seu de la Fundació Miró de Barcelona van ser projectats per Sert.

Postcards & Memories. Josep Planas i Montanyà (2017)

SINOPSI

La vida de Josep Planas és una vida marcada per la utopia turística. És també la vida d'un atleta accidental, la d'un empresari que ensopega amb l'èxit de manera casual, la d'un home que descobreix la poesia a través de la imatge. Josep Planas i Montanyà és, entre moltes altres coses, un fotògraf i un col·leccionista compulsiu. És també el fundador de Casa Planas. Als arxius de Casa Planas, hi descansa una part important de la història del turisme a Espanya.

En realitat, seria molt atrevit dir que Josep Planas va ser l'inventor de la postal. Sí que va ser, no obstant això, el primer a entendre que la seva elaboració havia de realitzar-se des d'una perspectiva industrial. Planas va obrir la seva primera tenda el 1947 i va tancar l'última el 2002. Després de gairebé sis dècades d'activitat ininterrompuda, el seu arxiu dormita ara al costat de les ruïnes del vell cinema Lumière.

Al magatzem de Sant Ferran, hi ha la seva vida sencera: la passió pel mar, el descobriment del souvenir, un vesprejar amb quaranta anys d'història, un helicòpter, una corresponsalia, la de Televisió Espanyola, i els vestigis de vint-i-dos establiments dedicats a conrear una fantasia col·lectiva: la del turisme com a forma d'evasió.

Postcards & Memories podria ser un documental sobre Josep Planas. De fet ho és, però també és un documental sobre la memòria, sobre el turisme, sobre la nostàlgia, sobre la misèria i l'hedonisme, sobre l'oci i la diversió, sobre l'amor i el paisatge. És un documental sobre l'inqüestionable poder de la imatge i sobre la comercialització dels records, però també és un homenatge a una illa que ja no existeix.

2 Sons of Catalonia: Josep Lluís Sert & Joan Miró (1977/ 2013 ed.)

SINOPSI

Estrena internacional del documental de Robert Gardner filmat el 1977 i editat el 2013. La versió final del film s'ha projectat en una sola ocasió en el marc del Athens Film Festival d'Ohio el 2013 (EUA) mentre que els 23 minuts de preses descartades, que inclouen un recorregut pel Taller Sert per part de l'arquitecte, han romàs inèdites fins avui i es projectaran per primera vegada a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, en el mateix lloc on es van rodar algunes de les seves escenes.

La localització i recuperació d'aquest material inèdit és el resultat de la investigació realitzada pel Departament de Col·leccions de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca en col·laboració amb Pablo Bujosa Rodríguez, director de J.L.Sert. Un somni nòmada, documental que li permetria conèixer personalment a Gardner, tenir accés al seu arxiu i contribuir, a més, a la traducció dels diàlegs entre Miró i Sert en el film.

El doble retrat de 2 Sons of Catalonia s'ha definit com un “pas de deux cinemàtic”, un passeig arquitectònic pels espais construïts per Sert per a acollir l'obra de Miró: la Fundació Joan Miró de Barcelona, el taller de l'artista a Palma de Mallorca i el Labyrinthe de la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Venç, a més d'altres localitzacions vinculades a Miró, com el parc Güell o el passatge del Crèdit, interpretades a través dels ulls de l'arquitecte.

L'estructura de la pròpia narració va entrellaçant i definint la relació entre els diferents llocs i entre els dos personatges. El film estableix un paral·lelisme entre la permeabilitat i continuïtat espacial de l'obra sertiana i la narració fluïda i en una sola presa de Gardner. Així mateix, l'atenció al detall i l'estima per allò quotidià i accidental de Miró troba la seva rèplica en la mirada del director.

Aquesta doble manera d'observar es fa evident en l'escena en què Miró i Sert es troben al taller mallorquí. En contraposició a l'artifici de la filmació simultània del documental de la BBC, Miró. Theatre of Dreams, en què Miró simula pintar per a la càmera, Gardner és capaç de captar la realitat nua de l'artista enfrontat a l'obra, abstret en el procés creatiu en un moment d'aparent solitud, el “Miró mai vist”.

 

Tràiler en català



Tráiler en castellano